Mostrando entradas con la etiqueta dia a dia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dia a dia. Mostrar todas las entradas

martes, 20 de octubre de 2015


October has been so far the month of the new cameras!
This is an experiment with a LYTRO - Nenad's bday present.

miércoles, 31 de diciembre de 2014

more spam


(pic taken by Nenad at our home while I was shooting some footage for Petrichor performance)

Bueno, pues lo típico, no?
¿Que sucedió y que no sucedió en 2014?

Por lo general ha sido un año de luchas. El final del 2013 ya fue duro, en realidad, era una advertencia de lo que venía. 

Ya situada en Berlin el 2014 ha sido un año de adaptación, progreso y lucha. 
He vuelto a empezar, casi de 0 en un país y ciudad nueva, ha sido duro pero a la vez he cumplido uno de mis sueños, y sigo viviendo lo.

Hemos luchado muy duro con la burocrácia Alemana, y lo hemos conseguido. No ser Europeo, como mi pareja, no es tarea fácil, pero al final la historia ha salido muchísimo mejor de lo esperado!! Hemos arreglado el permiso de residencia y las cosas siguen hacia delante. Cada día valoro más la persona con la que comparto mi vida, creativo y generoso como nadie.

Mi abuela enfermó, 3 veces seguidas, una después de la otra, produciendo le un ictus del cual sigue recuperando se. Que mujer, de estar casi muerta a volver ha andar y hablar perfectamente, si ya lo dicen, quien la sigue lo consigue.

A través de este mal trago de salud familiar he visto cosas en mi familia que no me han gustado nada, me he sentido decepcionada y muy nerviosa; ser cabezón y protector imagino que son instintos habituales y saludables en un entorno cercano, pero todo hasta cierto punto, hay que saber hasta donde llegar, ya que sino de cierta manera se pierde el respeto por los demás. De ahí saco y aprendo, que algunas herencias de comportamiento familiar van a ser poco a poco analizadas y extraídas de mi sangre. Aunque sea difícil, porque los patrones se esparcen y se repiten, todos aprendemos copiando, pero también se puede "descopiar", y ahí voy a dar le duro en este 2015.

Aunque no tenga un duro me encanta lo que hago, le he metido mucha caña al cine experimental, han nacido nuevas colaboraciones, las ideas no paran de surgir, me siento inspirada, con los pies en la tierra, cada show o evento me emociona, no me deja dormir, me motiva.

He conocido muchísima gente, y deseo que siga así para el 2015 y todos los años que tenga por delante, como el documental sobre Salgado dice, la gente son la sal de la tierra. Y yo sin esa sal no quiero vivir. Y si puedo ayudaros en vivir mejor eso que me llevo y os lleváis, por eso voy a seguir con la carrera de psicología, llegando al meridiano, con ganas de seguir, y también acabar para ver hacia donde me lleva.

Nuevos horizontes, de arte y ciencia, siempre de la mano.

Por suerte en este 2014 mis padres han podido seguir ayudando me, sin ellos no podría hacer todo lo que estoy consiguiendo. Son mis mayores productores. 

Y que decir de los viejos amigos, siempre ahí de alguna manera, para mi Barcelona sois vosotros, y que así siga siendo!






domingo, 9 de marzo de 2014

Primavera!



Hola familia, els dies de primavera han tornat, fa un dia radiant, així que una dutxeta i cap al Mauer Park a passejar i fer fotos, o potser millor grabar?

Ara, això si, millor no fer-se il·lusions perque segons les dones del temps en dues setmanes torna a nevar.

viernes, 6 de diciembre de 2013

seguim

Eiiii!


No he desaparegut. Aquí segueixo, a Berlin. 


Ja hem trobat pis, un apartament molt acollidor a Prenzauler Berg, nord-est de Berlin. Tenim terrassa!! Ja veuras quines festetes ens muntarem tan aviat com la primavera arribi.

Passo d'explicar tots els marrons que ens hem trobat per tal d'aconseguir un pis... Diguessim que només busquen gent alemana a no ser que el pis estigui fet una puta merda. A otra cosa mariposa.


Des d'ahir que tenim tempesa per aquí, vents huracanats i molta neu! Però va a estones.





En els últims dies he conegut a gent molt maca. Vaig passar-me per LaborBerlin, en lab de film analogic de Berlin, molt macus! I avui dos nois d'Eivissa amb qui tenim projectes a fer plegats, també molt macus!! 

I aquesta nit arriba el camió de la mudança des d'Holanda.

martes, 19 de noviembre de 2013

Neukölln





Neukölln és l'área on estem vivint. Primer no ens va fer massa el pes però ara ens agrada més que cap altre!! Molts llocs oberts 24h, queviures turcs, bars... és una mica com el Raval de Barcelona però amb carreras grans situats prop dels petits.

domingo, 17 de noviembre de 2013

Primer Diumenge

 


Ja hem visitat 2 pisos! Els dos petitets, un molt maco i l'altre no tant. Tot i així tenim unes 5 visites més planejades, creuo els dits. 

I aquest mig dia hem anat al Martin-Gropius-Bau a veure l'expo de l'Anish Kapoor. No se que dir-vos, no m'ha convençut massa, però més que per les peces en elles mateixes per la disposició al museu. La coneguda "Paret embarassada", una panxota blanca que sobre surt a de paret blanca habitual, produeix, en teoria, un efecte òptic per la perspectiva en que es mira: la panxa no es veu de lluny, només quan t'hi apropes. Però en la sala on era no hi havia distancia suficient per a observar la paret de lluny i la il·luminació produïa una ombra constant, estiguessis on estiguessis que feia ser conscient de l'embaràs museic. 

Podria seguir amb la critica però no em ve massa de gust.

Vull tornar aviat al museu a veure la exposició de la Barbara Kleem i O. Oppenheim! 

I demà al matí... a fer la Schufa, un paper conforme no sóc morosa, ho demanen a tots els possibles lloguers.



viernes, 15 de noviembre de 2013

Observacions

Bon dia pel de matí!

Després d'un dia un tant estressant el d'ahir on em vaig agoviar jo soleta en com començar a buscar pis... he decidit no agoviar-me, ja veurem el que passa i com ens va la busqueda.

Després d'aquesta pausa de 4 anys a Holanda, si ha estat com premer el botó de pausa a la meva vida i ara ja li puc donar al Play, segueixo fent observacions Coolhunteres! És divertit! Anyways, avans d'ahir vaig entrar a una botiga que es diu ROSSMANN, és una drogueria/perfumeria on venen una mica de tot, des de shampoos a panyals. Em va crida molt l'atenció la quantitat de diferent tipus de balsams labials que tenen, tots els colos i sabors i aromes que puguis imaginar. Això si, no m'esperava tobar-me un balsam de Coca-
Cola:


LIP SMACKER:

 

Lip vol dir llavi i smacker prové de "Smack" que vol dir petó.

Com podeu veure vosaltres mateixos el balsam és de color marronos, i olora i tasta exactament com aquells dolços de goma en forma d'ampolla de vidre de coca-cola, sabeu quins dic?




Ahir al vespre vam anar a "LEAP", una petita sala a Alexanderplatz on fan expos i performances. Ahir hi havia un home amb un sintetiztador analogic i un noi tocant el saxo mentre que seguia no se quin tipus de partirura feta per ell especialment amb un programa. Vaja que no em vaig enterar massa.



 



martes, 12 de noviembre de 2013

Ja som aquí!




Hola hola!

Aquí estem, finalment, a Berlin!
Després de 10 anys volent i no atrevint-me, finalment les coses s'han posat de cara per viatjar i instal·lar-me en aquesta gran ciutat. Dic 10 anys perquè des que vaig entrar a 1r de medicina que he volgut viure una temporada a Berlin, però sempre per una cosa o una altre no he pogut, però ara si, ja estem aqui!

Vam arribar, en Nenad (la meva parella) i jo ahir al vespre. Viatjar en tren des dels Països Baixos fins aquí no està malament, són unes 7h de viatge des de The Hague, es passen volant i el tren es força més còmode que l'avió, amb la gran avantatja: poder viatjar amb tooooot l'equipatge necessari. Si ens haguéssiu vist, semblàvem gitanos. Tan se val, ara ja som aquí, en un pis de lloguer per a un mes. Es troba situat al barri de Neukölln, Sud-est Berlines, una de les zones més pobres en plena gentrificació. Estem entre una gran avinguda Sonenallee Strasse (amb supermercats i queviures i forns de pà Turcs) i un carrer ple de cafès i bars, Wesertrasse. Molta gent jove entre moltes cares sospitoses.

L'apartament és maquíssim, tan de bo ens poguéssim instal·lar definitivament aquí. Té un dormitori, una sala d'estar, bany i cuina, és molt acollidor i totes les finestres donen a un gran pati interior amb un castanyer amb un color preciós.

Ara ens toca fer tràmits, sim card alemanya, torbar un pis, registrar-me... balablabla.


L'anècdota del dia es que em comprat un USB stick per poder tenir Internet al pis: hem hagut de firmar 5 papers!!! I després em queixava de les burocràcies holandeses.