Seguim amb un USB stick per l'internet per això no actualitzo.

Ahir vam anar a Plänterwald, un parc d'atraccions avandonat des de 2001, en mig de Treptower Park. La noria feia un so espectacular.

seguim

Eiiii!

No he desaparegut. Aquí segueixo, a Berlin. 

Ja hem trobat pis, un apartament molt acollidor a Prenzauler Berg, nord-est de Berlin. Tenim terrassa!! Ja veuras quines festetes ens muntarem tan aviat com la primavera arribi.

Passo d'explicar tots els marrons que ens hem trobat per tal d'aconseguir un pis... Diguessim que només busquen gent alemana a no ser que el pis estigui fet una puta merda. A otra cosa mariposa.

Des d'ahir que tenim tempesa per aquí, vents huracanats i molta neu! Però va a estones.

En els últims dies he conegut a gent molt maca. Vaig passar-me per LaborBerlin, en lab de film analogic de Berlin, molt macus! I avui dos nois d'Eivissa amb qui tenim projectes a fer plegats, també molt macus!! 

I aquesta nit arriba el camió de la mudança des d'Holanda.

Neukölln

Neukölln és l'área on estem vivint. Primer no ens va fer massa el pes però ara ens agrada més que cap altre!! Molts llocs oberts 24h, queviures turcs, bars... és una mica com el Raval de Barcelona però amb carreras grans situats prop dels petits.

Primer Diumenge

 

Ja hem visitat 2 pisos! Els dos petitets, un molt maco i l'altre no tant. Tot i així tenim unes 5 visites més planejades, creuo els dits. 

I aquest mig dia hem anat al Martin-Gropius-Bau a veure l'expo de l'Anish Kapoor. No se que dir-vos, no m'ha convençut massa, però més que per les peces en elles mateixes per la disposició al museu. La coneguda "Paret embarassada", una panxota blanca que sobre surt a de paret blanca habitual, produeix, en teoria, un efecte òptic per la perspectiva en que es mira: la panxa no es veu de lluny, només quan t'hi apropes. Però en la sala on era no hi havia distancia suficient per a observar la paret de lluny i la il·luminació produïa una ombra constant, estiguessis on estiguessis que feia ser conscient de l'embaràs museic. 

Podria seguir amb la critica però no em ve massa de gust.

Vull tornar aviat al museu a veure la exposició de la Barbara Kleem i O. Oppenheim! 

I demà al matí... a fer la Schufa, un paper conforme no sóc morosa, ho demanen a tots els possibles lloguers.

Observacions

Bon dia pel de matí!

Després d'un dia un tant estressant el d'ahir on em vaig agoviar jo soleta en com començar a buscar pis... he decidit no agoviar-me, ja veurem el que passa i com ens va la busqueda.

Després d'aquesta pausa de 4 anys a Holanda, si ha estat com premer el botó de pausa a la meva vida i ara ja li puc donar al Play, segueixo fent observacions Coolhunteres! És divertit! Anyways, avans d'ahir vaig entrar a una botiga que es diu ROSSMANN, és una drogueria/perfumeria on venen una mica de tot, des de shampoos a panyals. Em va crida molt l'atenció la quantitat de diferent tipus de balsams labials que tenen, tots els colos i sabors i aromes que puguis imaginar. Això si, no m'esperava tobar-me un balsam de Coca-

Cola:

LIP SMACKER:

 

Lip vol dir llavi i smacker prové de "Smack" que vol dir petó.

Com podeu veure vosaltres mateixos el balsam és de color marronos, i olora i tasta exactament com aquells dolços de goma en forma d'ampolla de vidre de coca-cola, sabeu quins dic?

Ahir al vespre vam anar a "LEAP", una petita sala a Alexanderplatz on fan expos i performances. Ahir hi havia un home amb un sintetiztador analogic i un noi tocant el saxo mentre que seguia no se quin tipus de partirura feta per ell especialment amb un programa. Vaja que no em vaig enterar massa.

 

Ja som aquí!

Hola hola!

Aquí estem, finalment, a Berlin!

Després de 10 anys volent i no atrevint-me, finalment les coses s'han posat de cara per viatjar i instal·lar-me en aquesta gran ciutat. Dic 10 anys perquè des que vaig entrar a 1r de medicina que he volgut viure una temporada a Berlin, però sempre per una cosa o una altre no he pogut, però ara si, ja estem aqui!

Vam arribar, en Nenad (la meva parella) i jo ahir al vespre. Viatjar en tren des dels Països Baixos fins aquí no està malament, són unes 7h de viatge des de The Hague, es passen volant i el tren es força més còmode que l'avió, amb la gran avantatja: poder viatjar amb tooooot l'equipatge necessari. Si ens haguéssiu vist, semblàvem gitanos. Tan se val, ara ja som aquí, en un pis de lloguer per a un mes. Es troba situat al barri de Neukölln, Sud-est Berlines, una de les zones més pobres en plena gentrificació. Estem entre una gran avinguda Sonenallee Strasse (amb supermercats i queviures i forns de pà Turcs) i un carrer ple de cafès i bars, Wesertrasse. Molta gent jove entre moltes cares sospitoses.

L'apartament és maquíssim, tan de bo ens poguéssim instal·lar definitivament aquí. Té un dormitori, una sala d'estar, bany i cuina, és molt acollidor i totes les finestres donen a un gran pati interior amb un castanyer amb un color preciós.

Ara ens toca fer tràmits, sim card alemanya, torbar un pis, registrar-me... balablabla.

L'anècdota del dia es que em comprat un USB stick per poder tenir Internet al pis: hem hagut de firmar 5 papers!!! I després em queixava de les burocràcies holandeses.